Sabato, 27 luglio 2024 - ore 04.07

Cremona AUSER La 3° dispensa del corso ‘dialettologia’ su Dante | A.Melega

Continua il I corso di dialettologia d’arte per il 2021/2022 che sarà imperniato sulla Divina Commedia di Dante Alighieri, tradotta in vernacolo cremonese.

| Scritto da Redazione
Cremona AUSER La 3° dispensa del corso ‘dialettologia’ su Dante | A.Melega

Cremona AUSER La 3° dispensa del corso ‘dialettologia’ su Dante | A.Melega

Continua il I corso di dialettologia d’arte per il 2021/2022 che sarà imperniato sulla Divina Commedia di Dante Alighieri, tradotta in vernacolo cremonese.

PER NON DIMENTICARE IL PERCORSO GIÀ ATTUATO

Per mìia desmentegàa chél che gh’ùm dìt in de le dò vòolte che se sùntum catàat chì per el dialèt, dišùm alùura che apéena de là de ‘l Acheróonte s’cumìincia ‘l Infèerno. In de’l prìm séerc gh’ùm truàat el Lìimbo, che ‘l è ‘l pòst de töti  chéi che gh’àa mìia fàt nièent de gràm o de bröt in de la so vìta. Però, càt, chéesti chì  j è mòort sèensa vìighe ricevìit el batéešim. E el so castìich ‘l è mìia tàant bèl: ‘l è chél de pudìi mìia véder el Signùur. Perciò, el dìis Dàante, i gh’àa “sembianza (...) né trista né lieta” (IV, 84). J è a metàa vigógna, insóma. In de chél pòst lé gh’è àan en “nobile castello” (IV, 106), indùa j è töti spartìit da chéi j àalter, che ‘l Dàante el ciàma “li spiriti magni” (V, 119), che i sarès chéi che gh’àa fàt de le gràan ròbe. Fra chéesti gh’è i puéeti püsèe bràavi de l’antichitàa: Oméero, Oràasio, Ovìidio e Lucàano, che i và töti incóontra a Virgìlio, e i ghe fà na gràan céera.

E i ghe fà beléen beléen àan a Dàante, che i cunsìdera àan lüü en puéeta in trà i püsèe bràavi.

In de’l secóont séerc scumìincia el règn de’l pecàat. De’l pecàat püsèe gràant e ciöt. In de l’entràada gh’è Minòse, el giùdice infernàal che ‘l fà paüüra cun la so brütüüra. E che el ghe dà a ògni danàat el castìich che ‘l s’é meritàat in vìta. Cun i gìir de la so cùa, gràanda de mìia créeder, el ghe fà véder cun en birlamèent el nömer de’l séerc indùa i danàat i gh’àa de patìi la cùulpa. Pròpia lé gh’è i pecadùur de la càarne, ànime de òm e de dóne, sbrašelìit e sbrašelìide in vìta da la vója de na fémina o de ‘n màs’c. Fra chéesti gh’è la Cechìna, che la sarès la Francèesca da Rimini, e Paulìin da Polenta, imbìirlàat e tacàat sö in de na “bufera infernal che mai non resta” (V, 31).

In de’l tèers séerc gh’è i gulùus, inluchìit da l’àaqua che la véen šó a rafìca de “la piova/ etterna, maladetta, fredda e greve (VI, 7-8), che ‘l demòni Cèrbero “iscoia ed isquatra (VI, 18).

Leggi tutto clicca qui

Allegati Pdf:

Allegato PDF 1

736 visite

Articoli correlati

Petizioni online
Sondaggi online