Venerdì, 29 marzo 2024 - ore 06.20

Eneide di Virgilio : 1° e 2° canto in dialetto cremonese | Agostino Melega

La fatica si Agostino Melega si trasforma e diventa un pregevole testo di un libro basilare in dialetto cremonese 'urbano'.

| Scritto da Redazione
Eneide di Virgilio : 1° e 2° canto in dialetto cremonese | Agostino Melega Eneide di Virgilio : 1° e 2° canto in dialetto cremonese | Agostino Melega

 

 L’ENÈEIDE IN DIALÈT CREMUNÉES  vegnìida fóra da la pèna de Güstéen Melegòt

  Prìma de scuminciàa el viàc sö l’òpera de l’Enèeide, gh’ùm de parlàa ‘n brìis de chìi el l’àa scrivìida. Sarès a dìi de Publio Virgilio Marone, che da adès in avàanti ciamarùm sulamèent cu’l so prìm nùm in dialèt: Virgìilio.

   Nasìit in de’l mantuàan a’l tèemp de l’antìiga Róma, el 15 de utùber de’l 70 a. C., in de’n pòst ciamàat alùura Àandes e adès Piétole, Virgìilio ‘l éera fióol de na famìilia de agricultùur che stìiva pròpia bèen de bursél. Cušé de regàs al gh’àa pudìit  stüdiàa in de cèerte scóole de lüso: a Cremùna, a Milàan e dòpo àanca a Róma.

  Chì, in de la citàa etèerna, el gh’è ‘ndàt quàant el gh’ìiva cumpìit i quìindes àn e ‘l è stàt lé infìna a i vìint àn, indùa el gh’àa pudìit scultàa le lesiòon de retòrica de’n bravìsim maèester, Epìidio, inséma a i regàs de le famìilie püsèe aristucràtiche de la citàa. Fra chéesti fióoi gh’éera àanca en regàs che sarès diventàat imperadùur e pò àanca prutetùur de’l  stès Virgìlio: sarès a dìi Augùusto, che ‘l éera en pòo püsèe véc de lüü.

  A prupòšit de la puešia de Virgìilio, bišógna ricurdàase che l’è nasìida in de ‘l ambièent de chéi persunàc ch’ìi vegnìiva ciamàat alùura poetae novi. Fra de lùur el püsèe famùus ‘l éera ‘n àalter puéeta de la Vàl Padàana: sarès a dìi el verunées Catùlo.

  Indùa töta la gèent l’è restàada cun la bùca davèerta, ‘l è stàt quàant Virgìilio el gh’àa fàt cugnùser a i letùur i dées puemèt de le Bucòliche, scrivìit da’l 41 a’l 39 avàanti Crìst.  Chì, in chéeste pàgine, lüü el pàarla de la natüüra e de la vìta de i paišàan, i laurèent che sgubàava in d’i càamp de la so tèra mantuàana.

  In de j àn fra el 37 e el 30 a. C., Virgìilio el gh’àa scrivìit invéce le Geòrgiche sö indicasiòon de Otaviàano, che ‘l vurìiva la pàas in de chéj àn lé, la pàas de la so gèent a töte le manéere, apéena dòpo la guèra che gh’éera stàt cun Antòonio e Cleopàatra e la vitòoria utegnìida in de’l 31 a.C.

Sèemper sö indicasiòon e dešidéeri de l’imperadùur, che ‘l gh’ìiva dumandàat de scrìiver en poéema per la glòoria de Róma e de la so stésa persùna, el puéeta de Piétole el gh’àa pensàat de scrìiver, in de’l 19 a. C., l’òpera de l’Enèeide, che ‘l gh’àa mìia finìit de’l töt però, perchè la mòort  el l’àa purtàat jà el 21 de setèember, pròpia in chél àn lé, quàant ‘l éera adrée a turnàa indrée da ‘n viàc in Gréecia, indùa ‘l éera ‘ndàt a višitàa le tère che ‘l gh’ìia cantàat in de’l so poéema: l’Enèeide.

 Chéesta ‘l è n’òpera gràanda, scrivìida in dùdes càant, i prìm sées sö ‘l mudél de l’Odissea. Chì Virgìilio el pàarla de’l viàc che Enéea el gh’àa fàt da Tròja a’l Làasio. Invéce in de j üültim sées càant el gh’àa scrivìit sö ‘l mudél de l’Ilìade, cun le aventüüre sèemper de Enéea, prìma che chéesto persunàc el se fermès per sèemper in Itàalia.

La guèra vìista da Virgìilio l’è na ròba bröta e urèenda, vardàada cun spavèent da chìi pròpia el la póol mìia véder. El puéeta el na pàarla perchè el spéerava che Augùusto el mantegnès la pàas per sèemper.

Ma adès l’è ùura de mucàala lé de ciciaràa e de s’cumìincia invéce a léger cuša gh’àa scrivìit Virgìilio in de’l prìm càant de’l so lìber famùs.

 ***PRÌM CÀANT

      Lasàada la Sicìilia, indùa el s’éera fermàat da Acèeste, che l’éera en persunàc de la so gèent trujàana, e che ‘l éera ‘ndàt lé cun de j àalter scapàat da Tròja, Enéa el s’è metìit in viàc cun i so sòci imbarcàat sö na vintìna de nàavi.

 Giunóone, che l’éera la so nemìiga püsèe carugnèenta, la gh’àa cercàat alùura, in töte le manéere, de metìighe el bàch in de le róode e de fàaghe ‘ndàa  de travèers el viàc.  

 Cušé la gh’àa dumàandàat a Éolo, el rè di vèent, de fàaghe en piašéer, cun la prumésa de dàaghe dòpo in mujéer la nìinfa Deiopéa, che l’éera bèla ‘me ‘l sùul.

 Éolo, sbrašelìit da la vója de vìighe chéesta regàsa meraviliùuša, el gh’àa pö capìit nièent e sübit el gh’àa mìs in pée en tempestàada màai vìista prìma, pròpia in de chél tucheléen de màar indùa se muìiva le nàavi de i trujàan scapàat vìa da cà.

 S’è vìst alùura ‘ste nàavi, cun i rèm s’cèpàat, balàa sèensa cuntròl, pròpia là in méša a le óonde in de ‘n màar rabiùus e catìif. Per furtöna la tempestàada l’è stàta fermàada da’l dìo Netùuno, che ‘l s’è metìit a ustiàa, cun de le parulàse, adrée a i vèent che i gh’ìiva pensàat,  sèensa el so permès,  de méter in pée töt chél badüél lé.

(……)

 * SECÓONT CÀANT

      Intàant che véen šó la nòt, in de’l silèensi totàale de i prešèent, Enéea le s’cumìincia a cüntàa la distrüsiòon de Tròoja, àanca se ghe fà màal parlàa de la so citàa e de’l so pòpol. E cušé el dìis che per el sügerimèent de Minèerva, i Gréeci fiàch sderenèent per la lóonga guèra, i decìit de pasàa a ‘l imbròi per ciapàa la citàa, che per dées àn j éera mìia stàt bòon de conquistàa e de ‘ndàaghen fóora.

  Cušé i mèt in pée en cavàl de lègn gigantèsch, indùa de dèenter i sguàarna na ciòpa de gueriéer; pò i fà parèensi de pàarter e i làsa sö la spiàgia el cavàl cùma im omàgio a i so Dèei. I se sguàarna dòpo na quàal ùura de navigasiòon didrée a l’ìišula de Tenéedo e i spéta el mumèent püsèe indicàat per turnàa indrée.

  I Trujàan, quàant i s’è ‘curgìit de la partèensa de i nemìich, i véen töti fóora cuntèent da le pòorte e i và intùurno cun la bùca davèerta a’l gràan cavàl.

I püsèe tajàat fra de lùur i nàaša vergùtina de stòort e i cunsìiia a töti de sbragàa el cavàl. Öön de lùur, Laocóonte, el tìira la làancia cóontra chèl bèl schèers de i Gréeci, che ‘l fà en bèl ciòch.

(....) 

Leggi qui tutta la traduzione in dialetto cremonese  del 1° e 2° canto dell' Eneidi di Virgilio a cura di Agostino Melega

Cremona 17 giugno 2022

 

 

Allegati Pdf:

Allegato PDF 1

1184 visite

Articoli correlati

Petizioni online
Sondaggi online